EFE Les tres administracions catalanes, l'autonòmica, la provincial i la local, sumaran els seus esforços per tallar la propagació de tòpics i rumors amb falsedats contra les persones immigrades, que proliferen com a conseqüència de la crisi econòmica i de certs discursos xenòfobs d'alguns partits.

La Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona han presentat avui l'acord al qual han arribat per compartir els recursos que dediquen a lluitar contra els rumors infundats, els tòpics i els estereotips vinculats a la immigració que posen en perill la convivència i la cohesió social.

El director general per a la Immigració, Xavier Bosch, la tinenta d'alcalde d'Igualtat de l'Ajuntament de Barcelona, Maite Fandos, i la diputada provincial, Mireia Solsona, han explicat que el pla consisteix a, a partir de l'experiència de cada institució, sumar les sinergies i desplegar una campanya ciutadana conjunta de sensibilització.

"Es tracta de desmuntar alguns dels falsos arguments que habitualment assenyalen les persones immigrades i trencar tòpics sobre el fenomen migratori", ha dit Solsona.

Díptics, publicacions, vídeos i cursos de formació d'agents antirrumors formen part de la campanya davant "l'augment significatiu de la rumorologia alimentada pels efectes de l'actual crisi econòmica", ha assenyalat Fandos.

Entre els rumors que les institucions s'han proposat contrarestar figuren el que els immigrants reben més ajudes socials, que són més incívics, que abusen i col·lapsen la sanitat pública, que copen les beques de menjador escolar, que no paguen impostos i no cotitzen a la seguretat social o que obren els seus comerços en horaris no permesos.

Per contrarestar totes aquestes falsedats, les tres institucions s'han conjurat per difondre àmpliament dades estadístiques que corroboren que es tracta de falsedats que danyen els col·lectius de persones immigrades.

Per exemple, les tres institucions han remarcat que no existeixen prestacions específiques per a immigrants, que només el 5,5 % dels estrangers que viuen a Barcelona usen un centre de serveis socials i que només un 15 % dels alumnes amb beques-menjador de Barcelona són de nacionalitat estrangera.

Tampoc és cert que els establiments regentats per immigrants -els 'badulaques', per exemple- obrin il·legalment tots els dies i a totes les hores perquè la normativa estableix que tots els comerços d'alimentació de menys de 150 metres quadrats poden obrir els festius, excepte els quatre dies de tancament obligatori -25 de desembre, 1 de gener, 1 de maig i 11 de setembre-.

Sobre el rumor que els estrangers els treuen l'ocupació als autòctons, Maite Fandos ha assenyalat que un 27 % de les empreses creades l'any passat a Barcelona Activa van ser iniciativa de persones estrangeres que van crear ocupació.

Un 12,3 % dels treballadors afiliats a la seguretat social a Barcelona són estrangers i això indica que és fals que les persones immigrades no cotitzin.

L'Ajuntament de Barcelona que fa anys que treballa contra aquest fenomen ha format ja 436 agents antirrumors, una figura que ara la Diputació de Barcelona estendrà als municipis de la província que s'interessin.

Per a aquest any, l'ajuntament de la capital té previst formar uns altres 350 agents antirrumors, que, entre d'altres coses, demostren objectivament que les persones immigrades tenen els mateixos deures que els autòctons, però uns drets més restringits perquè estan sotmesos a la legislació d'estrangeria.

Sobre el rumor que les persones immigrades són més incíviques, la tinenta d'alcalde de Barcelona ha explicat que és fals perquè entre el 2006 i el 2010 només el 18 % de les multes per infraccions de l'Ordenança de Convivència van anar a estrangers residents a Barcelona.